PRIMERES SENSACIONS
Dijous
vaig conèixer al meu mentorat, en Said. La
trobada inicial no la vàrem poder realitzar el dia de reunió de tots els
mentors i mentorats, així que dijous vaig anar a l’institut d’en Said per poder
conèixe’l. La veritat es que no estava
gens nerviosa, però en comentar-me la
Begonya, encarregada de portar a terme el projecte rossinyol a Sant Feliu de Guíxols,
que venia la TV a gravar la primera trobada, va fer que tingues inseguretats. Les
primeres sensacions al veure a en Said varen ser positives, tot i que ell
estava molt tallat, ni tan sols s’atrevia a
mirar-me a la cara, vàrem parlar una mica i se li escapava petites
rialles en alguns moments. Va ser una trobada una mica freda, ja que teníem a
la TV mirant que fèiem i parlàvem. Vàrem decidir intercanviar telèfons i Facebooks
i ja ens posaríem en contacte.
Divendres, vaig parlar amb en Said via facebook , i vàrem quedar dissabte. Jo anava molt predisposada a trencar el gel i a que comences a agafar confiança amb mi. Es per això que vaig creure convenient anar a prendre un refresc per establir un primer contacte . Vàrem començar a parlar sobre la nostra família, les nostres aficions, els estudis, i ell em va explicar aspectes del seu país. Al principi, no es va fer gaire amena la trobada, ja que ell em parlava molt poc i jo era la única que estava cotorrejant i preguntant, portàvem poc més de mitja hora. Jo ja li havia parlat de tot, i ell no em volia preguntar res. Davant la situació, vaig decidir que féssim alguna activitat d’oci, i vàrem jugar al billar, que per cert se’m dona fatal. Era una bona oportunitat per a que ell agafes confiança i s’ho passes bé. Davant la meva poca destresa va decidir ajudar-me i indicar-me les boles que podia tirar. Vaig pensar :“ Cris, genial, així el faràs estar més segur de si mateix davant teu“. La veritat es que crec que s’ho va passar bastant bé i vàrem riure bastant.
Tot
i que ell encara esta una mica vergonyós amb mi, crec que es va deixar endur
bastant bé i em va explicar bastant aspectes importants per ell.
Amb
ganes de una nova trobada, aviam si dissabte li bé de gust fer una sortida en
bici i li preparo un pícnic amb una super truita de patates :P , que em va dir
que li agradava el menjar d’Espanya.
Fins
a la pròxima publicació.
Petonets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario