Fa dos setmanes que
no publico res al blog, la veritat és que tampoc he tingut gairebé res a
comentar. Tan sols que per segona setmana consecutiva no he quedat amb el meu
mentorat. El fet és que, no sé realment quina informació han rebut els
rossinyolets respecte a aquest projecte, però estic una mica decepcionada amb
la falta d’implicació/compromís/ganes del meu mentorat.
Potser em sento
així perquè estic una mica estressada amb la feina que tinc de la Uni, el poc
temps lliure que tinc i rematant amb el fet que de moment només he quedat una
vegada amb el Rossinyolet. La veritat és
que justament ara que hi ha tants de treballs a la universitat i la feina em
costa organitzar-me el temps, però busco quedar amb el meu mentorat. L’horari en el que puc dedicar-li més temps és
el cap de setmana, sempre li pregunto si li va bé o si prefereix un altre
dia/hora. Sempre li ha semblat bé el que li he proposat però després...
El cap de setmana anterior
no va voler quedar degut a la pluja, tot i que el pla que li vaig dir de fer
era anar a la bolera o al cine. Em va avisar una hora abans de l’hora de
quedada que no volia quedar. Ell em va dir: demà puc quedar. Però jo no podia. El fet es que m’he d’organitzar el temps i em
sabia greu però no podia quedar.
Al llarg de la setmana
hem parlat i havíem quedat dissabte al matí,
tenia pensat anar a esmorzar i fer un volt per el passeig que hi havia
fira de nadal i espectacles varis, en especial
un de màgia. El fet es que no es va presentar. Després es va excusar,
però jo vaig estar mitja hora esperant-lo amb l’esperança de que aparegués. Davant
d’això jo em vaig indignar una mica. Realment esta valorant el projecte? O li
dona una miqueta igual?
Potser no hauria de
ser tan critica al respecte, però tal qual em sento ho vull expressar. Em menjo
molt el cap en activitats a fer i que li pugin agradar i després quan arriba el
dia, RES!
Tot i així ahir li
vaig escriure per privat del Facebook,
una mica potser “seriosa “ i ho vàrem aclarir. Crec que s’ha assabentat dels lletjos
que m’ha fet i m’ha dit que no tornarà a fallar i que vol recuperar els dos dies
que no em quedat.
Si ell ja era prou vergonyós,
potser ara li farà més vergonya el dia que quedem, crec que es sent una mica
malament.
Potser posant-me en
el seu lloc, esta en una edat d’adolescència, en la que té quasi 18 anys, és
una edat en la que ell ja té molta independència, que pot quedar amb els seus
col·legues quan vol i fa el que li va de gust. Alhora potser el fet de que
quedem els findes li treu temps per passar amb els seus amics o fer les seves
coses. Vull parlar amb ell sobre el tema, debatre i que m’expressi els seus
pensaments, perquè vull que sigui conscient que aquest projecte el pot enriquir
molt i que valori el temps que podem compartir junts.
El pròxim dia que
quedem serà com començar de nou, i ja tinc ganes que agafi confiança amb mi,
perquè sinó es una situació una mica incòmode per tots dos. Aviam que tal
segueix la cosa… de moment, encara no he pogut gaudir gaire de l’experiència
del projecte rossinyol…
Fins a la pròxima!!!!
Aquest blog no sé
si el llegeix algú, en cas que si, si voleu deixar algun comentari per recomanar-me
alguna cosa o donar el vostre punt de vista, ho agrairia molt.
Per cert, quin palicazo
que tinc, no? Amb la tontería aquí explico la biblia i més! xD
Att: Cristina
No hay comentarios:
Publicar un comentario